Alícia S. Montfort: "El d'ara és un sistema totalment obsolet on hi ha un gran fracàs escolar"

NÚRIA CARDÚS I ALEJANDRO MUÑOZ, Barcelona.

Avui parlem amb Alicia S. Montfort, coordinadora de l’Escola Dovella i professora amb més de 20 anys d’experiència al sector de l’ensenyament. També va ser membre de l’equip directiu de l’Escola Tabor, on va romandre sis anys. L’Escola Dovella va ser una de les primeres a unir-se al projecte educatiu Escola Nova 21, un model que pretén que els infants puguin desenvolupar-se com a persones gaudint d’una educació plantejada per potenciar les seves habilitats, independentment del seu context i condicions. El model vol assolir aquests reptes amb un propòsit educatiu que permeti donar respostes als reptes actuals, unes pràctiques basades en el coneixement existent i una avaluació i organització al servei de l’aprenentatge. Aquesta idea, secundada per més de 200 centres d’arreu de Catalunya, ha rebut el nom de “marc d’escola avançada”, i compta amb el suport del Consorci d'Educació de Barcelona, que junta tant l'Ajuntament de la ciutat com la Generalitat de Catalunya.

Entrevista a Alícia S. Montfort, mestra de l'escola Dovella - Fotografia de NÚRIA CARDÚS

Què en pensa del sistema educatiu català?

Per mi, el sistema educatiu català té un problema molt greu, i és que està lligat al govern. El sistema educatiu hauria de ser totalment independent de qui governa o qui no governa, no hauria d’estar sotmès als canvis que estem vivint, on arriba un govern que introdueix el seu sistema sense permetre que els infants acabin el cicle, el que impedeix avaluar l’eficàcia i èxit del sistema que hi havia. Està sotmès a què, quan es produeix un canvi a l’esfera política, el model educatiu variï per adequar-se al partit que regeix. A més, actualment aquest és un sistema en el qual hi ha molt fracàs escolar, amb un nivell d’abandonament per part dels joves molt elevat, pel que cal un canvi profund que ens permeti detectar on es troben els errors. Una possibilitat és fixar-nos en països com Finlàndia, on està demostrat que l’educació si funciona.

"És un sistema totalment obsolet en el que hi ha molt fracàs escolar"

El model de Finlàndia, precisament, fa molts anys que es manté amb el mateix sistema, doncs s’ha vist que funciona, i l’únic que es van produint són petits canvis.

Exacte, però com dic les petites variacions del model no s’haurien de produir a partir del govern, sinó depenent d’una avaluació del sistema. I qui t’ha de dir què funciona i, sobretot, allò on es pot millorar són els alumnes, els professionals i les famílies. Però tots els canvis s’han de fer amb un sentit i un criteri que aquí no s’estan donant.

En què consisteix el model educatiu que es proposa a l’Escola Dovella?

Aquesta escola es va fundar als anys 70, i ja es va iniciar com una cooperativa de famílies i mestres. Pedagògicament s’anomena perspectiva educativa dels projectes de treball, i es basa en un aprenentatge significatiu i en una globalització de totes les àrees del saber. La idea és la formació global de la persona, i això ho realitzem a partir de l’acolliment d’identitats, el diàleg, el treball cooperatiu, el compromís i construir tots junts.

"Les eines que utilitza la Perspectiva Educativa de Projectes de Treball se centren en anar construint tots junts"

Per tant, en aquesta escola l’objectiu principal és que l’alumne es formi correctament com a persona abans que els resultats acadèmics?

Si, el nostre objectiu principal és el desenvolupament humà, que es formin com a persones. Es una escola on de P3 a sisè no es treballa amb llibres de text, encara que òbviament es té present el currículum perquè hi ha uns assoliments a fer, com per exemple les competències bàsiques, on la nota supera la mitja a Catalunya. Tampoc realitzem exàmens, sinó que avaluem amb activitats més pràctiques, on cada alumne demostra el que sap d’una manera diferent de la de posar-te davant un full i realitzar una prova escrita.

Aula de l'Escola Dovella - Fotografia de ALÍCIA S. MONTFORT

Aquesta educació tan particular i diferent de la que habitualment trobem a les escoles té a veure amb el plantejament que es fa des del model de L’Escola Nova 21?

L’#EscolaDovella fa molts anys que està treballant d’aquesta manera, però formar part d’aquesta agrupació de centres com és L’#EscolaNova21 ens ha permès fer formació a altres escoles del model que plantegem. El gran atractiu d’aquest projecte és que permet una major col·laboració i cooperació entre centres, el que facilita l’expansió de models alternatius o que, si més no, volen introduir activitats on la docència es faci d’una manera més allunyada del que ve marcat.

I d’ençà que en formeu part no heu realitzat cap canvi en el sistema que utilitzeu?

L’escola és una reflexió contínua de tot el que s’està fent, i constantment avaluem si el funcionament del qual es planteja s’està realitzant amb èxit. Per exemple, si plantegem uns racons de jocs i observem que no funcionen hem de reflexionar si no estem assolint els objectius per l’hora, els nens... És un continu avaluar, fer, repensar i revaluar, ha de ser totalment dinàmic. Tot ho basem en l’interès dels mateixos alumnes, i a partir del que volen saber intentem organitzar els seus aprenentatges. Però tampoc perdem de vista el límit o màxim que considerem que podem oferir per cada nivell educatiu, ja que, si no ho féssim, correríem el risc de no aconseguir una comprensió adequada dels missatges que volem transmetre.

Quan els alumnes surtin de l’Escola Dovella i cursin en altres centres d’aprenentatge que segueixen un sistema més habitual no els serà difícil acostumar-se?

Com que nosaltres no utilitzem llibres de text, ens centrem molt a ensenyar-los on han d’anar a buscar la informació, en com fer una recerca adequada. A més, potenciem les activitats grupals, on cal tenir en compte l’altre i aprendre a escoltar, pel que crec que tenen molt guanyat en aquest aspecte. És cert, però, que si acabessin a un lloc molt tradicional, on les classes es fan únicament a l’aula i es requereix que siguin esponges que vagin absorbint la informació sense donar la seva opinió, per tant que sigui tot com un examen constant, al principi els costaria, però estic convençuda que s’adaptarien. Les famílies que tenim a l’escola estan preocupades per l’#educació dels seus fills i filles, i cerquen una manera d’aprendre alternativa, i en el moment de passar a secundària ja tenen present on porten els seus fills i seria una mica contradictori que els duguessin a una escola tan diferent de la nostre.

L’ajuda dels pares fins a quin punt és important per l’èxit del model educatiu?

Partim de la idea que l’escola és l’escola de tots, no només dels mestres que som qui estem allà tot el dia. Els infants i les famílies són tan importants com nosaltres. L’escola és oberta, per tant els pares entren i surten per col·laborar en moltíssimes activitats. Amb els més petits de P3 realitzem cursos d’adaptació, on els pares entren a l’escola per estar uns dies amb els seus fills fins que no comença la jornada que els deixen totalment sols. També es fan jocs en família, on els pares van a l’aula a jugar amb els infants. A P4 i P5 organitzem els jocs matemàtics, on els pares que per horari laboral tenen disponibilitat estan convidats a participar. A cursos una mica més grans també els pares intervenen, per exemple en la jornada “Què vull ser de gran?” explicant les seves feines. Són uns pares molt acostumats a aquesta manera de fer, podem comptar amb ells pel que calgui.

L’educació és un tema que, actualment, està apareixent molt a premsa i forma part de l’actualitat, especialment per la polèmica demanda contra els professors de l’escola de #SantAndreudelaBarca. Com valora aquest tema?

Per mi és una cacera de bruixes, sincerament. Hi ha afirmacions que s’estan fent que em semblen irreals. Un professor de secundària, amb l’edat que tenen els nens i nenes, no té cap sentit que pregunti a la classe quins alumnes són fills de guàrdies civils perquè, en primer lloc, és una informació que com a docent ja es té, el professor sap a què es dediquen els pares dels estudiants. A més, en un context de nens més petits podria entendre que es fes aixecar la mà per això, però amb alumnes de secundària cap professor s’ho plantejaria. Jo crec que el seu objectiu és fer mal al sistema de totes les formes possibles, i és una manera de no assumir la culpa i la responsabilitat que té cadascú.

L’altre gran tema d’actualitat és el suposat adoctrinament que es fa a les escoles catalanes

No crec que hi hagi adoctrinament, i en cas que hi hagi es dóna a casa de cadascú. A l’escola s’educa, sempre conjuntament amb les famílies per poder assegurar el èxit més gran possible. Un professor pot donar la seva opinió sobre un fet d’actualitat, de fet és molt complicat que no l’acabi donant, però hi ha una gran diferencia entre això i parlar d’adoctrinament.

"Jo, personalment crec que no hi ha adoctrinament, l'adoctrinament es fa a casa de cadascú"

Quins canvis serien interessants que es produïssin en el sistema educatiu actual?

Aquest sistema es basa en el fet què pràcticament tot és memorístic, consisteix a estudiar i retenir uns conceptes per aprovar un examen i poder avançar de curs. S’hauria de tenir més en compte la persona, la creativitat i les diferents intel·ligències, doncs no és el mateix un alumne que tingui una intel·ligència visual a una auditiva. El perfil de l’alumne és un punt clau que sovint no es valora, els professors no es fixen en què se li dóna bé, només es destaca allò on les notes són menys bones. Si el problema resideix en la manera d’ensenyar-li la matèria, hi ha alternatives al nostre abast com gràfics o il·lustracions. La part emocional s’ha de treballar també amb els infants més petits, posar nom a allò que sentim, no tancar-nos en uns temaris que ens limiten el que es tracta o el que no a l’aula. A Dovella, des de ben petits, es comença amb l’acolliment d’identitats amb l’ajuda de les famílies, amb una activitat on pares i fills ajunten en una caixa joguines o fotografies de coses que pel nen són importants i que després aquests obriran i explicaran als altres infants per cercar coses en comú. Això pot derivar, per exemple, en un projecte de construcció d’un aquari perquè els hi agradaven la joguina d’unes tortugues. On vull arribar és a què són ells qui ens marquen que volen aprendre o treballar, és allò que els motiva de veritat.

Amb la idea de potenciar la intel·ligència emocional, és possible realment ensenyar a debatre de temes d’actualitat aconseguint que els alumnes es respectin entre ells i els diferents punts de vista?

Si es comença des de molt petits si és possible. Les escoles com la nostra, o les que funcionen de manera similar, es basen en el diàleg, i eduquen als seus alumnes parlant-los del respecte des de les rotllanes que es fan a P3. Els diem que cal respectar els punts de vista dels altres, que no cal fer un enfrontament si dues opinions no coincideixen, ja que es una oportunitat perquè els dos creixin. Qualsevol tema d’actualitat acaba sorgint perquè són els mateixos infants qui te’l porten, i com que nosaltres no tenim llibres de text ni uns temes molt marcats que hem de fer, doncs ens podem permetre realitzar aquestes activitats de debat més educatives i interessants. Qualsevol aportació és bona per seguir construint, i la idea és que aquests infants acabin amb una comprensió lectora bona i dominant les tres llengües, i el sistema tradicional de llibres de text s’ha vist que no és l’única a manera.

Quins canvis es poden preveure per l’educació?

A Catalunya, plataformes com Escola Nova 21, que cerquen una educació més enfocada a la sensibilitat, estan adquirint cada cop més importància. Si la progressió es manté, crec que a poc a poc podem anar sortint i innovant respecte al model imposat des dels càrrecs polítics.

Un cop finalitzada l'entrevista, ambdós hem volgut preguntar-li a Alícia Montfort de nou per aquesta educació i avaluació sense exàmens. Pot ser el futur de l'educació, un model centrat en les persones i que deixi la nota numèrica com a secundari? O això no és més que un projecte irrealitzable a gran escala? Indubtablement el temps ens donarà una resposta, però al present apareix ja la selectivitat, la prova on el número arriba a la seva màxima importància, doncs es pot dir que decideix el futur... a menys que el futur siguin els alumnes com a persones. Com hem comentat, el temps dirà.