L’escola catalana, entre la defensa i la renovació

NÚRIA CARDÚS - LLUÍS GIRONA - AIDA GUTIERREZ - ALEJANDRO MUÑOZ, Barcelona.

El model d’escola catalana, que durant gairebé quaranta anys ha resultat un model efectiu reconegut pel conjunt de la societat catalana, ha entrat en un greu qüestionament i una sèrie d’atacs en els últims anys i sobretot mesos, provocats probablement per la situació política actual. Ara, a l’escola catalana li toca defensar-se a la vegada que el model educatiu comença a requerir una transformació profunda.

Façana de l'Escola Dovella, dibuix realitzat per un pare de l'escola - Fotografia de ALÍCIA S. MONTFORT

Pel que fa a l’organització del sistema educatiu Catalunya sempre ha seguit les lleis aprovades des de Madrid, primer amb la Llei General d’Educació encara implementada pel franquisme, que establia l'ensenyament obligatori fins als 14 anys.

I després amb les diverses indicacions que s’han aprovat des del Congrés dels Diputats, amb lleis com la LODE en 1985, la LOGSE en 1990, la LOCE en 2002, la LOE al 2006, i la vigent i polèmica, la LOMCE, de 2013.

Però la principal lluita que s’ha seguit des de Catalunya en l’àmbit de l’educació des de la mort de Franco el 1975, i la Transició democràtica és la recuperació del català a les aules. Des d’aquell moment, Catalunya va veure restituïdes les seves institucions d’autogovern i el català va ser reconegut oficialment.

Llavors també es va iniciar el camí per reintroduir el català a l’escola, una tasca gens fàcil, ja que la prohibició i la persecució sobre el català durant les dècades de dictadura van generar una manca de recursos i de mestres que tinguessin el coneixement suficient de la llengua. Malgrat tot, el paper de la nova administració, la recentment recuperada Generalitat de Catalunya, i l’empenta de la gent i d’associacions i institucions socials i culturals van ser clau per recuperar el català a les aules.

Després de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia, en 1979, l’Estat espanyol va traspassar a la Generalitat les competències d’ensenyament. D’aquesta manera, la Generalitat es va convertir en l’autoritat educativa a Catalunya, i va passar a exigir l’acreditació del català als professionals que opositaven per ser professors a primària i secundària.

Aquesta feina es va veure materialitzada amb l’aprovació el 1983 de la Llei de normalització lingüística, que estableix el paper prioritari del català a tots els centres educatius del país, i inclou el famós model d’#immersiólingüística. El procés es fa evident, primer a l’ensenyament primari i es va estenent per tot l’ensenyament.

Des de llavors, l’escola catalana ha treballat per garantir el #plurilingüisme (amb la introducció d’una tercera llengua estrangera), i per ser un òrgan de #cohesiósocial i cultural necessari en un país on amb el pas dels anys, i sobretot des de principis del segle XXI, hi conviuen comunitats amb una enorme diversitat.

Un any marcat per les acusacions d’adoctrinament

El marc de tensió política permanent que s’ha agreujat en els últims mesos ha tingut en un dels principals protagonistes col·laterals i involuntaris, l’escola catalana.

El referèndum de l’1 d’octubre i la repressió policial, i el debat que es va realitzar a les aules va molestar profundament als partits polítics contraris a la independència de Catalunya. El cas dels professors de Sant Andreu de la Barca, acusats per la Fiscalia d’incitar a l’odi contra els fills i filles de guàrdies civils (cal recordar que és on es troba la caserna més gran a Catalunya de l’organisme policial estatal), és sense dubte el moment en què l’educació s’ha vist més perseguida. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, va generar un dels capítols més tensos d’aquest cas assenyalant directament per Twitter a tots els professors investigats, rebent la contestació, entre d’altres, del representant d’Esquerra Joan Tardà, qui li va recriminar que així només aconseguia “incrementar el setge als professors”. També via Twitter es va mostrar contrari a l’actuació de Rivera el tinent alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello.

Tot i no ser l’única acusació que l’educació catalana ha rebut, la tensió que ha generat ha estat la més notòria, arribant a aparèixer pintades acusant de “nazis” i “porcs” els professors de l’escola.

Per a debatre aquest tema i molts d’altres sobre la situació actual de l’educació a Catalunya ens hem desplaçat fins a diferents punts de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per poder conversar i contrastar l’opinió de diferents docents i personalitats amb veu autoritzada per parlar-ne.

Per a David Altimir, membre de l’executiva de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, “l’adoctrinament real és l’absència de discurs”, és a dir que la gent no pugui opinar a causa de les amenaces de sancions que poden arribar a rebre. “A l’escola sempre s’ha debatut i sempre s’ha de debatre” afegeix Altimir, qui ens comenta que a l’escola on treballa van rebre acusacions d’adoctrinar els alumnes per fer-los cantar una cançó de Xesco Boig el dia de Sant Jordi on apareixia la frase “vull ser lliure”. Un discurs similar segueix la coordinadora de l’Escola Dovella, Alícia S. Montfort, qui està convençuda que “cap professor faria alguna pregunta així als alumnes”, doncs, segons ens diu, la informació del treball dels pares els professors ja la saben i no tindria cap sentit preguntar-ho.

Els nous models, eines de reflexió

La consciència que la societat ha anat adquirint en els darrers anys ha situat a l’educació al peu del canó de l’actualitat. Des de la ciutadania han sorgit diversos projectes amb la intenció de renovar un model educatiu a qui el temps ha mostrat com a “ineficient, erroni i inestable”, declara la coordinadora de l’Escola Dovella, Alícia S. Montfort. Recordem les massives manifestacions que hi va haver contra la #LOMCE, la proposta de llei educativa presentada pel l’exministre d’Educació, José Ignacio Wert.

Un dels projectes que ha tingut una rellevància i boom mediàtic més gran és el d’Escola Nova 21. Sorgit l’any 2016, i plantejat per assolir els seus objectius el 2019, es defineixen com a transformadors del sistema educatiu, “adoptant plenament un propòsit dirigit a desenvolupar competències per a la vida en el nostre context històric i unes pràctiques d’aprenentatge fonamentades en el coneixement existent de com les persones aprenem”.

La intenció del model, en col·laboració amb el Consorci d’Educació, és acostar a tots els nens i nenes, independentment de la seva condició social i context, la possibilitat d’accedir a una educació de qualitat que els faci desenvolupar-se com a persones.

El nombre de centres que s’han adherit a participar en aquesta iniciativa no ha deixat de créixer, perquè en formen part ja fins a 200 arreu de Catalunya. A la seva pàgina web, Escola Nova 21 mostra un mapa que permet observar totes les escoles d’aquesta aliança de centres educatius.

El mapa permet veure tots els centres adherits al model Font: Escola Nova 21

L’Escola Dovella, exemple d’aquest projecte

Aquesta escola va ser una de les primeres a formar part de la nova iniciativa educativa, doncs va decidir col·laborar pràcticament des del seu sorgiment. Segons ens explica Alícia S. Montfort, coordinadora i professora amb més de 20 anys d’experiència al sector, aquest model ha permès a l’escola “expandir la nostra visió de l’educació a altres centres que volen sortir de la visió més tradicional” explica. La particularitat de Dovella és molt clara: no es fan exàmens. “Avaluem amb activitats més pràctiques, on cada alumne demostra el que sap d’una manera diferent” ens comenta Montfort. Respecte a com afecta això un cop els alumnes abandonen l’escola, la coordinadora argumenta que tot i no fer proves escrites, això no els suposarà cap problema al futur, en part per l’ajuda dels pares. “Tenim uns pares que cerquen una educació diferent pels seus fills, no els portaran a centres tradicionals d’estar 8 hores prenent apunts cada dia”.

Aroa Silva Beguer, exalumna de la Dovella, ens ha explicat la seva experiència a l’escola, on va entrar l’any 1996 als 3 fins als 12. Ara, amb 25 anys i treballant d’infermera a l’Hospital Clínic, ens fa una reflexió sobre com aquest mètode educatiu tan peculiar l’ha afectat en el seu pas acadèmic. Aroa afirma que el seu pas a l’escola va ser inoblidable, però que canviaria certes coses com ara aplicar hàbits d’estudi i pujar el nivell de l’educació. L’entrevista completa la trobareu fent clic a la seva fotografia.

Aroa Silva Beguer, exalumna de l'escola Dovella (fotografia cedida per Aroa Silva)

La innovació tecnològica com un aspecte clau

Durant els últims anys la societat ha anat avançant cap al que es coneix com a #societatdelconeixement, on s’ha produït la convergència de dos fenòmens tecnològics: el progrés de la informàtica i el seu desenvolupament, i la digitalització. Aquest món tecnològic s’ha anat adaptant a tots els aspectes de la nostra vida, on la informació s’ha convertit en el fet imprescindible i essencial per avançar. Però també amb un contrapunt força important: una quantitat excessiva pot causar l’efecte contrari. I és el que està succeint en l’àmbit de l’educació. Sovint relacionàvem la manca de coneixement amb la falta d’informació, però ara aquesta correlació ha quedat totalment desbancada. De fet, la causa principal del desconeixement és l’excés d’informació i la incapacitat d’assimilar i saber seleccionar que és allò que ens interessa.

Tot i això, les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) s’han anat endinsant dins dels models i plans d’educació dels diferents centres escolars. Ordinadors, iPads, pissarres digitals, projectors i, fins i tot, smartphones s’han convertit en protagonistes del desenvolupament de les classes. S’han anat apartant els llibres a un racó, o directament els han deixat enrere, per donar pas a una nova educació. Una educació més innovadora, més adaptada al S.XXI. De fet, segons un estudi de la Universitat Internacional de València, Espanya és un dels països europeus amb més ordinadors, concretament 32 per cada 100 estudiants a Educació Primària, i 31 en el cas d’Educació Secundària. Sense oblidar l’Educació Infantil, on cada cop més s’incorporen dispositius electrònics i es qüestiona si realment és necessari incorporar la tecnologia a nens d’entre 3 i 5 anys.

Només amb aquesta pregunta ja trobem posicions diferents, que demostren l’enfrontament d’opinions d’un model d’educació que vulguem o no està present i ho seguirà estant. Mentre Josep Torrents, coordinador pedagògic i de les TIC del Col·legi Sant Andreu de Natzaret, creu que els alumnes des de ben petits han d’estar en contacte amb la tecnologia, ja que “les escoles han de tendir a la tecnologia transparent” i que “de la mateixa manera que ningú es pregunta si utilitzar llapis i paper és correcte, els iPads cal que ja estiguin a infantil. Es pot treballar amb apps especials per a ells perfectament”, trobem altres posicions com la de Maria Deulofeu. Aquesta professora, traductora i mare d’un nen de quatre anys, comenta que no és imprescindible utilitzar aquests recursos en educació infantil. Argumenta que “no hi ha cap necessitat, ja que és massa d’hora per començar a introduir la tecnologia en el dia a dia de nens petits”.

En definitiva, la tecnologia s’ha instal·lat amb tanta força en aquest aspecte de la nostra vida que diferents professionals es qüestionen si és possible concebre tecnologia i educació per separat. Josep Torrents està convençut de la seva interdependència. En l’actualitat no és factible plantejar-se una educació sense tecnologies. Torrents expressa que “Durant molt de temps l’educació ha estat darrere de la societat, hi havia un trencament entre educació i societat. Estàvem en la societat del s.XXI i quan s’entrava a l’escola ho feies al S.XX o fins i tot, s.XIX. Per sort, aquesta situació està canviant. S’ha produït un canvi metodològic que va acompanyat de les noves tecnologies”.

Però aquests canvis s’aprecien en els coneixements de l’infant? L’informe PISA 2017 apunta que només un 4% dels alumnes espanyols té capacitats dinàmiques i sap treballar en grup. Però encara hi ha més. Si anem més anys enrere, trobem que el mateix Informe Pisa, en aquest cas del 2012 i centrat en matemàtiques, indica un fet alarmant: Espanya acumula una dècada amb els mateixos resultats i sense mostrar cap indici de millora. Llavors que ens estan oferint les tecnologies? Torrents explica “No per més tecnologia millores resultats. La tecnologia no és la finalitat, sinó el mitjà”. Equipara al mateix nivell l’educació amb el món exterior, sigui amb un efecte positiu o negatiu, o des de les primeres etapes de l’educació o a secundària. Educa als infants d’acord a com funciona el món exterior.

És bastant complicat preveure com funcionarà l’educació en un futur, ja que el fet d’estar lligada a la tecnologia fa que avancin al mateix ritme, i això és molt complex d’esbrinar. Però el que és evident és que serà a partir de la tecnologia, intentant passar d’un sistema educatiu industrial on l’horari, el grup de classe està molt tancat i és massa convencional, a un sistema més postindustrial que vol flexibilitzar els horaris, no tenir rutines establertes i amb una educació més personalitzada. I com diu Josep Torrents “Deixarem de valorar el que se sap per a saber construir coneixement”.

Els estudiants n’opinen

En una enquesta de creació pròpia 52 estudiants han donat la seva opinió sobre els temes que s’han tractat en aquest reportatge.

Pel que fa als atacs a la llengua catalana i al model d’immersió lingüística, una dada que és reveladora del possible fals relat que s’està construint és que només una persona de tots els enquestats ha afirmat haver tingut algun problema per parlar una llengua a classe. L’inconvenient és que com que l’enquesta era online no coneixem quina llengua va ser ni en quina situació.

Sobre les acusacions d’adoctrinament, l’opinió majoritària, un 64% dels enquestats, creu que no existeix, tot i que un 33% creu que pot existir-ne en algunes aules. Per últim, només dues persones creuen que s’adoctrina políticament als alumnes.

Passant ja als canvis en el sistema educatiu, el 98% dels enquestats, per tant, tots menys una persona creuen que són necessaris. A més, en ser preguntats sobre els principals canvis que es plantegen en l’actualitat, la idea predominant, amb un 75% dels vots és “donar més importància als exercicis pràctics que als exàmens”. Molt a prop, i triades pel 60% i pel 54% dels participants respectivament, trobem “realitzar una educació més personalitzada” i “més inversió pública”. Per últim, amb un 46% queda la proposta de “canviar el temari per orientar-lo més al que trobaran els alumnes quan siguin grans”. A més, dos enquestats van proposar una “educació amb perspectiva de gènere” i la necessitat “que els professors motivin als alumnes a aconseguir els seus somnis o objectius, sense posar-los barreres”.

Per últim, els enquestats van respondre a la importància que li donaven a projectes com Escola Nova 21 en una escala de l’1 al 5 amb un empat tècnic entre el quatre i el cinc (19 persones contra 20).

Objectius i reptes de present i de futur

Durant aquest darrer any l’escola catalana ha sigut objecte de nombroses acusacions d’adoctrinament i ingerència política. El clima de crispació s’ha fet molt més visible arran dels fets d’octubre, especialment en el cas dels professors de Sant Andreu de la Barca acusats d’insultar a fills de guàrdies civils.

A més, com que el sistema educatiu present s’ha demostrat com a poc efectiu, han sorgit nous models, com Escola Nova 21, que qüestionen la manera convencional de fer classes. Proposen una educació que sigui més propera a l’alumne, amb la perspectiva que la tecnologia sigui un dels pilars en l’educació del futur i els ajudi a entendre i comprendre la realitat en què viuen. El seu us ha de permetre els estudiants accedir a una quantitat d’informació sense fronteres, a més de recursos multimèdia que els hi facin entendre el temari d’una manera més engrescadora, tot i que encara cal veure com es pot assegurar la correcta utilització d’aquests aparells.

Sense dubte encara queda molt camí per recórrer, i la incertesa política no ajuda a l’estabilitat desitjada, però com va dir el professor Howard G. Hendricks “la enseñanza que deja huella no es la que se hace de cabeza a cabeza sinó de corazón a corazón”.