Educació i família: “busca la connexió i no la correcció”

AIDA GUTIERREZ, Badalona.

Són les 19:55, queden cinc minuts per a què comenci l’acte i la sala de conferències de l’edifici de secundaria del Col·legi Sant Andreu es comença a emplenar. Grans grups de pares s’afanyen per agafar lloc a les primeres files mentre conversen sorollosament sobre els seus fills i totes les tasques que els hi queda per fer i el poc temps que tenen. Es respira un ambient d’impaciència però també d’inquietud. Tots volen escoltar amb detall a Carles Ventura i la seva xerrada “Els millors pares del món no són perfectes” .

Abans d’iniciar la conferència, Montse Redón, directora de l’AMPA del Col·legi Sant Andreu explica que la decisió d’haver programat aquesta #conferència va ser “la necessitat d’orientació a l’educació a l’àmbit familiar i la falta d’autoestima de molts pares que es sentien culpables dels fracassos dels seus fills, i creien que alguna cosa estaven fent malament”. Seguidament es va realitzar la presentació de Carles Ventura: coach, formador i autor del llibre “Els millors pares del món no són perfectes”, però la seva tasca es basa especialment en orientar als joves per assolir allò que es proposen i a les famílies per saber com relacionar-se amb els fills.

Inici de la conferència presentada per Carles Ventura. Aida Gutierrez

Carles Ventura comença a explicar l’educació des del seu punt de vista d’una manera molt clara. Dona la sensació que sap molt del que parla. De fet, ho ha viscut en primera persona: és pare de tres fills, tant diferents entre ells que sembla mentida que siguin germans. Explicant la seva experiència personal fa que molts pares de la sala es sentin identificats i comentin emocionats els seus pensaments. Però vol deixar clara una qüestió: mai arribarem a ser pares perfectes. Les exigències que s’han imposat als mitjans de comunicació tenen poc a veure amb la realitat. Per no parlar de la fixació que tenim en “remarcar als nostres fills tot allò que estan fent malament en comptes de felicitar-los pels aspectes positius”. Això influeix en la seva #autoestima i en la dels pares.

Carles Ventura insistint en aclarir que la perfecció en els pares no existeix. Aida Gutierrez

Segons l’Informe Pisa 2017, només un 4% dels alumnes espanyols té consciència dinàmica i sap resoldre problemes en grup. Llavors on està el punt feble al sistema educatiu espanyol? Josep Torrents ,mestre i coordinador TIC al Col·legi Sant Andreu, apunta que “pot ser l’element que necessita l’educació són les tecnologies”. Però aquesta hipòtesis queda ràpidament descartada analitzant l’Informe Pisa 2015, on es veu que al llarg de 15 anys els resultats han estat els mateixos sense que la tecnologia hagi tingut cap efecte. En Carles, que també és llicenciat en ESADE i coneix a la perfecció els reptes del mercat laboral, sembla tenir clar què és el que falta tant a l’educació des de l’àmbit familiar com al sistema educatiu de les escoles. Es tracta de l’educació emocional, “una educació que els pares no hem viscut però que és essencial pel correcte desenvolupament de l’infant” indica Ventura. Falta una capacitat de treballar en grup, d’organització, de lideratge, i en definitiva, de saber-nos relacionar. La reacció de certa incredulitat dels pares no es fa esperar . El coach la defineix com “un valor fonamental no només a l’educació sinó al llarg de la vida” i posa l’exemple de Sheldon a Big Bang Theory “un home increïblement llest però amb un gran problema a l’hora d’establir relacions”. A més, per a què l’explicació quedi més clara el coach no dubta en posar un vídeo titulat “Ser madre es un plus”, on es veu el valor que té la #intel·ligència emocional i tot el que comporta.

Aptituds que s'adquireixen amb l'educació emocional. Aida Gutierrez

Una mare participant en una de les activitats propostes. Aida Gutierrez

Exigències que s'imposen els pares. Aida Gutierrez

Finalment, segons abans que els pares comencessin a marxar i la sala quedés buida, Carles Ventura va concloure afirmant que “s’ha de seguir avançant en un model conjunt entre la família i l’escola, un model coherent i que es complementi entre si però sobretot que busqui la unió i no la correcció”. I és que #educar no és remarcar contínuament els punts negatius de cadascú sinó potenciar aquells positius i acompanyar a l’infant durant tota la seva etapa de desenvolupament.