David Altimir: "L'adoctrinament real és l'absència de discurs"

LLUÍS GIRONA I AIDA GUTIERREZ, Barcelona

Avui parlem amb David Altimir, membre de l'executiva de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, autor del llibre "Com escoltar als infants?" i mestre d'educació infantil a Taradell. L'Associació de Mestres Rosa Sensat vol contribuir a la formació, millora i actualització pedagògica dels professionals a través del treball en equip dels socis per la consecució de l'escola democràtica, l'expressió d'opinions i criteris sobre la política i la realitat educativa. També fomenta la llengua catalana amb diferents eines de formació com l'organització d'escoles d'estiu, publicant i editant materials com revistes o llibres en diferents formats, assessorant en qüestions pedagògiques a persones i entitats, promovent i realitzant recerques en la didàctica i participant i cooperant amb organitzacions públiques i privades que tenen els mateixos objectius educatius tant a Catalunya, Espanya i la Unió Europa.

David Altimir en un moment de la conversa / AIDA GUTIERREZ

Quines són les fortaleses que creus que té el sistema educatiu català?

Tenim dues dimensions: una té a veure amb la #cohesiósocial, amb el paper que ha tingut l'escola per cohesionar la societat i com des de l'escola s'ha treballat be per incorporar les noves cultures de noves famílies que han arribat a la nostra societat, i l'altre amb la #qualitatlingüística. Tota la part d'inclusió i cohesió social és una de les fortaleses del nostre sistema educatiu, de l'escola a Catalunya. És important diferenciar escola catalana i escola de Catalunya, perquè escola catalana és de llengua o legalitat, i escola de Catalunya és diferent, ja que hi ha moltes escoles. El tema lingüístic, des del meu punt de vista, s'ha resolt be. S'ha decidit no segregar a nivell lingüístic com en canvi si passa a altres realitats com al País Basc o Valencià on hi ha diferents models d'escola i tu pots triar una escola d'immersió en euskera, una on es faci el 50% o d'altres on només hi hagi ensenyament en castellà. Això és un error perquè el que fa és aprofundir aquesta segregació per motius de llengua.

Què creus que s'hauria de canviar del sistema educatiu actual?

Moltes coses. La primera potser serien les lleis que fan de paraigües de tot el sistema. En aquests moments hi ha la llei d'educació de Catalunya (la LEC), que des del nostre punt de vista va portar coses interessants però van perdre "algun llençol en aquesta bugada". I un dels llençols va ser la part d'estructura democràtica de les escoles i instituts que garantia la llei anterior. Ens agradaria recuperar l'estructura de gestió democràtica a través dels consells escolars, que abans tenien un pes important i ara han acabat tenint un paper testimonial. I això és una llàstima.

"Tot i que som conscients i reconeixedors de la feina que fan moltes escoles concertades de servei públic, el país hauria d'assumir aquestes escoles de manera directa".

Si parlem a nivell didàctic o pedagògic hi ha una mancança important, la consolidació del doble sistema: de l'escola pública i l'escola concertada o privada. Aquesta és una realitat que tenim com a societat, des què en la recuperació de les institucions a finals dels 70 i principis dels 80 allò que havia de ser un accident s'ha consolidat. En un principi l'escola concertada estava pensada per a què s'incorporés a la pública però no va ser així. És evident que cadascú pot organitzar-se per crear l'escola com vulgui però una cosa diferent és decidir que fer amb els diners públics. Això és una cosa que el país hauria de saber repartir: l'escola hauria de ser pública. Jo no entenc que hi hagi aquest model consolidat d'escoles privades que es financin amb diner públic. Tot i que som conscients i reconeixedors de la feina que fan moltes escoles concertades de servei públic, el país hauria d'assumir aquestes escoles de manera directa.

Parlant d'aquest tema a nivell públic, creus que cal més inversió econòmica en l'educació?

Nosaltres ja estaríem contents si l'administració respectés les orientacions que a nivell europeu es donen en relació a la quantitat del Producte Interior Brut (PIB) s'ha de dedicar en els pressupostos a l'educació. La Unió Europea estipula que hauria de ser prop del 6%. A Catalunya estem per sota del 4%. Només que es respectés aquest criteri, fixat ja anys enrere, ja estaríem satisfets. De fet, aquest és un compromís signat per tots els partit polítics, però no l'han respectat.

Recopil·lació d'imatges de la conversa / AIDA GUTIERREZ

Si ens centrem en el tema de noves plataformes que estan sorgit reivindicant altres formes d'educar com és el cas de l'Escola Nova 21, quina és l'opinió des de l'Associació de Mestres ?

Tenim una opinió des de dues dimensions. Una és el contingut de les idees que defensen, on hi estem 100% d'acord. El model d'escola que defensen nosaltres el venim proclamant des de fa molt de temps des dels diferents àmbits on treballem. A Rosa Sensat tenim un conveni que es diu "Xarxes pel canvi", un programa de formació adreçat als mestres de les escoles d'infantil i primària dintre del consorci de l'Ajuntament de Barcelona juntament amb altres administracions. Allà treballem conjuntament i ens entenem molt bé. Comparteix els objectius de l'Escola Nova 21 i està enfocat en recuperar el protagonisme de l'infant a l'hora de construir el seu aprenentatge on s'han de deixar enrere pràctiques verticals. En això ens trobem en total sintonia amb els referents educatius dels quals parlen, ja que son també els nostres referents, així com els de l'Escola Nova del s. XIX o els de l'Escola de la República. Per tant, el patrimoni teòric és el mateix que el nostre.

Una altre dimensió és l'estratègia. Han convertit això en un programa de tres anys, i pensem que és un error perquè ha estat un "boom" que s'acabarà. Després, que faran les escoles? A mercè de qui es quedaran? Per això nosaltres el que fem és protegir relacions, tenir bona sintonia perquè ens oferim com a espai per a acollir aquests mestres que han encetat un procés. El que s'ha de fer és ajudar-los i contribuir en què vagin construint projectes educatius sòlids en cada realitat. I això un programa de tres anys no ho pot fer. Nosaltres fa més de cinquanta anys que hi estem treballant i sabem de què parlem. El que no compartim és l'estratègia i per tant, en comptes de treballar en la formació dels mestres hauria estat interessant que s'hagués dedicat a treballar amb l'administració. Aquestes experiències petites molt sovint han d'enfrontar-se o saber negociar amb l'administració, que no posa les coses fàcils. I en canvi si hi havia aquests diners destinats a aquests recursos, iniciativa o programa que #EscolaNova21 ha sabut capitalitzar, en comptes de treballar damunt de l'equip de mestres, s'hauria d'haver enfocat a l'administració per a què burocratitzés menys les escoles.

Tampoc ens convenç el finançament de l'Escola Nova 21, ja que ve de grups bancaris com la Caixa, però hem de ser honestos, en alguna ocasió nosaltres també hem signat convenis amb la Caixa, per exemple, en jornades al CosmoCaixa i per tant, és una cosa que cal mirar amb pinces ans de criticar. Però si que es cert que el finançament s'hauria de parlar.

A nivell didàctic creus que s'hauria de canviar el model habitual que hi ha a les escoles a l'hora de fer examens: estudiar i escriure-ho tot a les proves sense entendre-ho?

Per suposat, és el que nosaltres estem dient i explicant des de fa molts anys. Per això d'alguna manera tenim aquest doble sentit amb l'Escola Nova 21, perquè el que ells estan proclamant nosaltres fa anys que ja ho estem dient. Nosaltres i molts més moviments d'innovació pedagògica. I ara finalment se'ls escolta. Fantàstic. Però nosaltres ja fa temps que ho proclamem això. I tant que s'hauria de canviar.

"Han convertit això en un programa de tres anys, i pensem que és un error perquè ha estat un "boom" que s'acabarà".

En una entrevista a l’Ara explicaves la teva experiència amb un director que no et volia posar a P3 per ser home. Creus que encaixar les dones en un espai concret és bo pel sistema educatiu i per la societat?

Aquesta entrevista té a veure amb el paper de l'home i la dona al món educatiu, de masculinització i feminització. I és cert que hi ha una realitat a tot arreu, que és que com més petit és l'infant, més presència femenina hi ha a en l'educació. I a mesura que l'infant creix es va reduint la presència de la dona i comença a aparèixer la presencia d'homes. Jo que treballo en l'educació infantil veig aquest problema des d'una altra perspectiva i me n'adono d'aquesta injustícia. També hi ha la idea de què els equips educatius estan liderats per homes. L'ocupació de càrrecs directius i de responsabilitat són per a ells. I per tant, quan es tracta d'un context com el nostre on hi ha un tractament salarial equitatiu, segueixen existint desigualtats i els llocs de poder només l'ocupen homes. Això afortunadament està canviant.

L'entrevista era una petita provocació per denunciar la injustícia del tractament de la dona a tots els sectors de la societat. S'il·lustrava la situació d'injustícia d'un home que es trobava en un context d'inferioritat per parlar de la inferioritat de la dona en l'educació. De totes maneres, jo sempre he estat envoltat de dones i us haig de dir què és un privilegi estar-hi, m'he sentit sempre molt ben acollit i sense cap problema.

Per què creus que sorgeixen ara aquestes acusacions d'adoctrinament o atacs al català i a la immersió lingüística?

Jo crec que és evident, perquè el que està passant en aquest país els últims anys és que la gent comet el delicte de dir el que pensa. I llavors han vist que hi ha una part del territori que no controlen d'aquesta manera tan mesquina que és la de privar a les persones de ser crítiques. El nostre deure es parlar a les aules i fora de tot, debats polítics inclosos. El real #adoctrinament és l'absència de discurs d'aquests temes. Aquest si és un adoctrinament perillós perquè crea gent sense criteri, manipulable. Les acusacions sorgeixen per la cojuntura política del país i per què vivim en un estat amb tendència a controlar d'una manera molt centralitzada el territori. I una de les maneres de centralitzar és també amb el control de les idees. I com amb les escoles també passa amb les televisions públiques. I a una escola com la catalana on hi ha confiança en els mestres, quan tracten temes polítics ja fa por. Això és el que volen les persones que han mediatitzat aquestes anècdotes, que primer s'han de demostrar.

Però no es debatia abans del que passava? O potser no tenia tant interès com ara?

Abans si es debatia era a l'interior de les parets de l'institut o de l'escola. Ara la gent s'organitza i fa un referèndum. Això és el que els ha fet por, jo crec. Però aquest no és un tema de l'escola. A l'escola sempre s'ha debatut i sempre s'ha de debatre. El tema és per què fa por que es debati. Jo crec que és perquè formar #ciutadaniacrítica en el fons vol dir que l'escola pública pujarà una societat incomoda de gestionar o controlar. I aquesta és la funció de l'escola pública

Quin posicionament té l’Associació envers el cas dels professors de Sant Andreu de la Barca?

Nosaltres ens vam posicionar des del primer dia a favor dels companys perquè no creiem que en un institut nou persones s'hagin conxorxat per adoctrinar. No és creïble. Estem segurs que hi ha hagut una instrumentalització política i mediàtica. Per no parlar que els estudiants no són persones manipulables, tenen el seu criteri i encara que hi hagi algú que els hi hagi dit segons quines coses saben què pensar. Sabem que quan va aparèixer el tema, el novembre passat, la Generalitat va intervenir i va oferir a les famílies encetar un procés de denúncia administrativa. Cap família ho va acceptar. En canvi, algunes famílies van iniciar una via penal. Això és perillós perquè deixa als mestres exposats.

Podem dir que és un intent de construir un relat en contra de l'escola catalana?

Per suposat. A més, això ho he viscut de primera mà a l'escola on treballo. Són capaços de treure conclusions d'un vídeo per dir que en aquella escola s'adoctrina. El dia de Sant Jordi algú va gravar als nens cantant una cançó, un espiritual de Xesco Boig. La cançó deia "vull ser lliure". Al veure la paraula llibertat ja ho van associar i van dir que s'estava adoctrinant als nens. I jo com a mestre d'aquesta escola et puc garantir que no és veritat.

I vau prendre alguna decisió legal?

No, vam mirar cap a una altra banda, vam deixar-los que s'enfonsessin en la seva mentida.

Creus que l'aplicació de l'article 155 i que no hi hagi govern actualment perjudica al sistema educatiu?

A nivell directe no ho crec, no hi ha hagut un canvi, des de l'escola no hem rebut cap instrucció de què hàgim de canviar la nostra manera de treballar. Però indirectament si perquè tornant al cas del Palau, si aquesta gent s'hagués trobat recolzat per una institució política no haguessin hagut de sortir ells sols ha defensar-se. La falta d'un conseller d'educació, d'una figura que defensi des de la Generalitat. El Síndic de Greuges ha fet més aquest paper de suport que no pas el Secretari d'Educació, que va fer un comunicat breu dient que feien costat a l'equip tímidament perquè el Conseller actual és també Ministre d'Educació espanyol.