Una escola sorgida contra el silenci o els 50 anys del Frederic Mistral
- Escola Nova
- 26 abr 2018
- 3 Min. de lectura
Actualizado: 28 may 2018
ALEJANDRO MUÑOZ, Barcelona.
Queden 10 minuts perquè comenci l’acte i els professors ja comencen a organitzar els seus alumnes. Comencen pels més petits, que cursen P4 i no paren de saltar de l’emoció, i finalitzaran amb segon de batxillerat. En total 1200 alumnes s’ajuntaran a un mateix pati. L’esdeveniment ho mereix: el Frederic Mistral compleix 50 anys. Els professors estan també visiblement emocionats, molts van assistir a una #celebració similar fa ja vint-i-cinc anys ocupant el mateix càrrec o, fins i tot, com a alumnes. La directora del centre, Lutxi Almodóvar, demana silenci mentre a les primeres files els més petits juguen i saluden als més grans. Tots callen, se senten protagonistes d’una història iniciada el 1967. “Felicitats a tothom!”.
Abans d’iniciar la celebració, el Director General de la Fundació Collserola, David Sierra, confessava que l’acte no seria especialment llarg ni feixuc per no cansar als més petits, però en el seu discurs ha volgut recordar els orígens del centre. “Aquesta escola es va iniciar en plena dictadura, però amb l’ideal que fos laica, catalana i plural”. Les famílies van tenir una importància capital per mantenir amb vida una idea que el 1967 es va fer real. “Si hi havia una inspecció, calia fer moviment” ens confessa més en privat. Els temps han anat canviant, i l’escola creixent en un procés “lent però excitant”. El logotip dels 50 anys, obra de l’antic director del centre Xavier Aballí, així ho representa. “Sobre paper s’escrivien unes coses, però la realitat era un altre” comenta Sierra.
Un punt d’inflexió pel creixement del centre va ser l’any 1975, amb el fi de la dictadura franquista. “Vam poder iniciar realment el nostre projecte educatiu” afirma Sierra, recordant a més la unió amb l’Institut Tècnica Eulàlia, un pas de gegant que ajuda a entendre la força que té ara aquesta escola. També ha reconegut, en aquest cas quan l’acte oficial ja havia finalitzat, les dificultats que planteja que no hi hagi un model educatiu fix, doncs normalment són lleis “inflexibles, que només canvien quan ve un nou Govern i planteja un model diferent”.
Sens dubte, l’element que més ha cridat l’atenció dels alumnes ha sigut la carpa situada just al mig del pati. En ella, abans d’iniciar l’acte, molts han volgut fotografiar el que més tard seria el gran protagonista de la xerrada: un immens pastís per celebrar aquests 50 anys. “Aquest és un dels moments més especials del centre” han reconegut diversos professors. Les nenes i nens petits no s’han resistit a aplaudir i cridar quan la directora Lutxi Almodóvar ha fet la cloenda de la xerrada felicitant els cuiners per la seva feina.
Encara, però, volíem conèixer si des del #FredericMistral s’està apostant per la innovació tecnològica o, per contra, això no és més que un projecte que dins l’educació es veu molt lluny. “L’hem fet perquè creiem que aporta un recurs afegit” afirma Sierra, qui creu, però, que aquesta s’ha d’usar realment només quan aporti un “valor afegit”.
Un parell d’hores després de l’inici de la celebració el pati està en buit. Els alumnes tornen a estar a classe i l’activitat docent continua amb normalitat. La normalitat és allò que s’estableix amb el temps, i en aquest cas les ganes d’unes famílies i mestres que no es conformaven amb el que hi havia van trencar el silenci amb un model educatiu que permetés el creixement dels seus fills i filles. No sabien si sortiria bé o no. El risc era enorme. Perquè no dir-ho clar, una cinquantena de possibles conseqüències. Feliços 50 anys!
Comentarios